El viernes 13 de Marzo a las 21,30 horas, acudimos todos los socios con nuestras respectivas acompañantes, a los SALONES NODO del Hotel Jaime I, para deleitarnos con una exquisita cena y asistir a la entrega del VOLADORET D’OR 2009, D.RAFAEL LLORET.

La Colla del Rei Barbut, al otorgar su 22° Voladoret d´Or al actor y autor teatral Rafael Lloret, reconoce su participación en multitud de aportaciones culturales castellonenses y, entre ellas, la escenificación del “Jesucrísto” de la Pasión de Borriol.

Al acto asistieron el alcalde de Castellón, Alberto Fabra; la Reina de las fiestas, María Mulet; el concejal de Cultura, Miguel Ángel Mulet, y el presidente de la Junta de Festes, Jesús López.

El galardón, instaurado en 1986 y que en aquella ocasión recayó en Matilde Salvador, Traver Griñó y Miquel Peris, ha continuado año tras año distinguiendo a destacados personajes (individuales o colectivos) de la vida social castellonense como Paco Pascual, José Sánchez Adell, Juan Ripollés, Carlos Murria Arnau, José María Arquimbau, Sebastián Pla, Germá Colón, Els Llauradors, la Colla de Dolçainers i Tabaleters, Conso Jóvena…

Los miembros de la Colla del Rei Barbut con María Mulet, Reina de las fiestas

No podían faltar las mujeres de los miembros de la Colla, siempre presentes en nuestros actos

RAFAEL LLORET TERUEL

La concessió del Volaoret d’Or al castellonenc Rafael Lloret Teruel suposa el reconeixement explícit de la Colla Rei Barbut a una de les persones que més i millor ha treballat en la nostra ciutat i en la província de Castelló per la recuperació de les tradicions i per la dignificació del teatre popular. Mestre dins i fora de l’aula, Rafael Lloret representa per si mateix una part importantíssima de la història de la dramatúrgia castellonenca, que ha sabut dignificar sense renunciar als valors propis de la nostra terra i de les generacions que el van precedir. La passió d’este enamorat del teatre popular va més enllà d’aquella altra Passió a què ha estat unit el seu nom i el seu rostre, veritable icona de Jesucrist en la nostra província fins que, fa tres anys, el seu fill Rafael Lloret Porcar va arreplegar dignament el testimoni de més de 30 anys d’actuacions.

És difícil que una sola persona represente per si mateix tota una tradició, i este és el cas de Rafael Lloret Teruel, que des de la direcció del grup teatral Tragapinyols ha deixat una empremta clara de la seua forma d’entendre l’escena i la representació teatral. Una particular visió que s’aprecia tant en la Passió de Borriol com en el Don Juan Tenorio que porta anys dirigint durant el pont de Tots Sants tant al Teatre Principal de Castelló com, també des d’enguany, al Palau de Congressos de Peñíscola. I si eixe llegat és mereixedor per si sol del reconeixement de la Colla Rei Barbut com a ens fester i cultural de la nostra ciutat, també és obligat destacar ací la influència que ha tingut Rafael Lloret que tota la seua família s’haja vist també enrotllada per la seua passió pel teatre i haja acrescut encara més el seu llegat.

Tant la seua dona, Virginia Porcar, com els seus fills han sabut avivar amb orgull i dignitat la flama d’eixa passió teatral que ha avivat durant tota la seua trajectòria vital Rafael Lloret Teruel; així tots ells s’han convertit en una saga d’actors i actrius el nom de la qual està gravat en la història del teatre popular de la nostra província.

Gran impulsor del teatre amateur, els mèrits de Rafael Lloret Teruel són molts i variats i, amb tots ells, acreix el bagatge cultural d’esta conlloga de volaorets que l’han precedit en este reconeixement i que, cada un des de la seua particular labor, fan encara més gran el mite d’eixe gran rei que ens dóna nom, el rei Barbut.

Desert Cremat, per D. Rafael Lloret

Relación de Voladorets d’or

[Ver con PicLens]

DESERT CREMAT
Per Rafael Lloret, VOLADORET D’OR 2009

De com la Colla del Rei Barbut va véncer el foc que devastà un mes d’Agost, nostre Desert!

En plora l’ànima joliu………………………..el cor tinc destrossat
en veure’t negre………………………..cremat, pel foc garneu
i plore,…desert meu……………………en comprovar l’estornell d’aquell estiu.

El foc,… Cóm t’ha cremat………………….deixant escarit el teu paisatge!
ta verdor i el teu faiçó …………………Cóm han quedat?

Qué trist …. i fàcil …………………….definir el teu esguard
després d’aquest mal viatge……………que pel teu si,…..va fer el foc
i que et va deixar……………………….negre, nu, solitari i despullat!

Ton parament, té la negror…………………. de la cendra atipadora
la nuetat ………………………………..dels arbres que no estan
la soletat ………………………………. que seguéix el brogiment
i el despull………………………………d’alló que t´han robat

Déu meu!….per què ha passat?……………..Per què el desert cremat?
i tú, …..estimat Bartolo…………………………vigia mil.lenari,…..
sempre orgullós del teu voltant……………..Quant vas patir?

Ara,….ací dalt,…………………………………….junt a la creu, al teu costat
veig allà al fons,…………………………la mar que tant estimes,
la teua aímia, blava i neta……………………..que amb altivesa,………
a crits, declara…………………………………….el vostre festeig,….ja centenari

Em plora l’ànima, joliu……
gabier marí ………………………….. ….en veure el teu comport
vigia de la Plana ……………………… ..gonfaró del meu camí!

Oh, Agost d’estiu!……………………………….Per què, tenaç, vas escalfar
el sòl, suport de la verdor …………………….que feia el seu àspecte tan joliu?

Per què vas deixar que l’escalfor………..calcinara la verdor
del sobrestant amorós……………………de nostra Plana?

Per què agost brusent…vas destruir………nostre pulmó i nostra freixura?
I….vas desitjar, encara mês ………………….vas intentar enderrocar….. els nostres mites!

Si!……Si!….Dic bé……………………….Els nostres mites!
vas voler guerrejar……………………………….amb la il.lussió
dels caporals …………………………….lletraferits de Castelló

No, no exagere!
Doncs tots sabem, ben cert…………………..que em plena lluita
amb el foc abrasador……………………………que ens enviares
estava….Arranca Pins………………………….fent forcejades
per obrir espais i tallafocs,……………………que aturaren la calentor, que ens envaia

i també Tomba Tossals,………………………el més forçut, va treballar
com si ballara al sons………………………….de dolçaina i de tabals
creuant veloç, les serralades…………………per ajudar al desert. i
al Bartolo, el seu cosí,………………… que….atapait pel foc….
a crits molt forts…………………………………el reclamava

Així mateix, es va presentar,…………………al desventurat reclam
el malenat i trencallós Cagueme…………que amb gana i por,
va fer….el molt poquet………………….que va poder

Per una vegada, cavil.lós,………………..Tragapinyols no va actuar
per la temor que li donava…………….…si en disparar el seu canó
el foc….se’n grinyolava…………………per la força i la calor
dels seus …esclafits,…………………….botiflers …i… fementits!

I el Rei Barbut….allà a les illes,….…….on sempre anava a estiuejar
es menjava els punys, nerviós…..……….en veure impotent i tremolós
la gran foguera al llunyedar……………..que il.luminava la nit,…
de roig salvatge, sense poder fer res……..per apagar-la!

I….Que dir de Bufa Nùvols?
Contenint-se…i … recelós……………………..parat,….guaitava,
sense poder mostrar les seves forces ……..pel perill
que el seu poder, representava……………….doncs que si l’aire…
pel braò dels deus bufits……………………….es menejava
afavoriria el foc maligne ……………………..que tot ho garfullava!

I el foc, tot ho cremà! ………………………….I deixà,….. zelador meu
el teu aspècte, esfereït,………………………….aterridor,……irremeiable
És que el foc ………………………………………va vèncer, nostres mites?
Això degué pensar, al caliu,……………..d’aquell agost d’estiu

Mes….No!………. El foc…………………no va poder amb tú, Desert
ni amb tú, Bartolo, vigilant despert,……..tots dos,…penons de Castelló
doncs, tan prompte va passar…………….aquell agost d’estiu
i aquell foc tan destructiu……………….. es va aturar
els mites que eren vius…………………..al cor dels amants de Castelló
van juntar forces….i……………………..Arranca Pins, Traga Pinyols
el Rei Barbut i la Infantona,……………Tomba Tossals, el més forçut
i Cagueme…i els gonfaroners……………i tota la Colla de cavallers…
de Sant Cristòfol, tots junts ………………van demanar-li a Bufa Nùvols
que estufira amb força,……………………que tots, li ajudarien
i allá et véus Bufa Nùvols que………………..fent bufades, trau tot el lleu
al reclam del poble seu ………………………….i porta al Desert una gran pluja
i l’aigua miraculosa, ……………………………..s’embevia aquella terra,
que el foc deixà ……………………………………tan aspra, seca… i… negra
i tornà a aparéixer ………………………………..el grenyal…que fou sempre

el corifeu …….del nostre poble
Já no em plora l’ànima, joliu………………….en veure que et va fer

el foc d’Agost, d’aquell estiu
doncs que allá al fons……………………………dins del cor meu
resona l’alegrìa, pel caliu……………………….que els teus fills mitològics
van mostrar, per tornar-te ……………………..la verdor, que el foc et va robar

Gabier marí……nostre joliu………………amant melós de nostra mar
vigilant despert del poble teu.

Ja no em plora l’ànima joliu!